3. CULTURA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El municipalisme és divers. En cultura i participació, cal ampliar el focus del municipi i considerar la diversitat existent del País Valencià. El fet que hi haja tanta gent sense accés a la cultura aconsella plantejar aquests temes amb una perspectiva de xarxes que abasten tot el territori valencià.
01
Cultura de la participació
Dret de la ciutadania a la cultura. La cultura és un concepte complex, un conjunt d’eines per a interpretar el món i també són relacions de poder: gènere, classe social, origen i ètnia, llengua, territori... Qui decideix quins són els drets culturals?
La participació necessita millorar. Cal reflexionar sobre els processos de participació. Des de les administracions es diu: «que la gent participe». Però quan es prenen les decisions la ciutadania ja no hi compta. De la mateixa manera que els projectes d’edificació contenen una partida pressupostària per a seguretat i salut, caldria comptar amb una partida específica per a participació ciutadana.
Una autèntica participació. Cal dissenyar espais reals de participació de les institucions. La ciutadania ha de ser part activa de la implementació i l’avaluació de les polítiques que es fan i combatre el clientelisme cultural. Per construir una cultura de participació, l’administració local ha d’acompanyar i mediar amb la gent jove. L’Estat ha d’intervindre en els àmbits socials i assegurar la defensa dels drets allò on no es respecten.
02
Espais públics
Autogestió dels espais públics. Reivindiquem l’ús d’espais informals autogestionats, sense interferència de l’administració, no es tracta de fer escoles de participació sinó deixar que la gent es trobe pel plaer de trobar-se. La gent jove ha de poder actuar sense tuteles externes, gaudir d’espais de llibertat per a intervindre en les polítiques socials. Cal atendre particularment les persones creadores.
La ciutadania està desorientada, no s’ha fomentat una cultura de la participació. La participació ha de ser un espai de goig i de plaer. A través dels mecanismes de governança participativa, els pressupostos participatius, els consells de participació, etc. l’administració practica en excés uns plans participatius –en urbanisme, sobretot– que no són vinculants, sense finançament ni control en la seua execució. El govern municipal deixa de promoure pràctiques autèntiques d’acció i de gestió comunitària en temes com equipaments i serveis públics.
03
Pressupostos participatius. El cas de Benimaclet
El sentit dels pressupostos participatius és engrescar la ciutadania a implicar-se en la política municipal i reforçar el funcionament de la democràcia representativa.
És paradigmàtic el barri de Benimaclet. L’Ajuntament de València va promoure un procés participatiu que s’hi va materialitzar en un document que va ser assumit per l’Associació Veïnal del barri i aprovat pel Ple de la Corporació municipal. Tot i això, la Regidoria d’Urbanisme [de la Corporació que va cessar el 2023] va posat en marxa un altre procés que desvirtuava els criteris anteriors.
Els terrenys del PAI de Benimaclet són l'última i única oportunitat que li queda a la ciutat de fer una transició gradual des del ciment urbà cap a l'Horta Nord. Per a fer-la possible, el planejament hi ha d’incorporar una reducció significativa de l'edificabilitat. També cal soterrar el tram de la Ronda Nord al seu pas pel barri, una actuació a incorporar en el futur planejament.
04
Empoderar-nos i enfortir el teixit associatiu
Cal donar suport a processos col·lectius en barris que donen resposta a les necessitats reals, en especial dels sectors desfavorits, com ara llauradores i llauradors.
La política cultural municipal ha de propiciar el canvi social. Cal promoure l’accés a les activitats culturals, facilitar el pas a la producció cultural no professional, oferir espais de trobada de la ciutadania –teatre aficionat, vídeo participatiu, creació plàstica, etc.–, compartir espais de socialització.
Necessitem espais de gestió comunitària, centres cívics promoguts des de l’administració, respectuosos amb la igualtat i la dignitat laboral de la gent que hi treballa i gestionats democràticament, sotmesos a avaluacions periòdiques.
València compta amb una xarxa d’associacions cíviques diversa i variada: associacions veïnals i musicals, falles, entitats educatives, clubs juvenils, etc. La dotació d’espais i de recursos en els barris i la constitució de juntes de participació permetrà coordinar-hi la tasca de les entitats i fomentar actuacions integradores.
