2. VULNERABILITAT I POBRESA
L’augment dels nivells de desigualtat és ben palés: l’1% acumula vora del 50% de la riquesa de la resta de la població mundial. Els factors determinants d’aquesta desigualtat són el gènere, l’origen i la classe social, que es reflecteixen sobre la salut, l’habitatge i el treball, factors claus de la vida a la ciutat. Les dones, la població immigrant i la classe treballadora són els més vulnerables. Per això cal aprofundir en plantejaments de transformació social i d’empoderament de la gent en els barris. El govern municipal ha de fer front a aquests reptes.
01
La salut
Les persones d’extractes socials més privilegiats tenen més bona salut i viuen més i millor que la població més pobra. També és més vulnerable qui viu en una xabola o en una vivenda sense condicions, qui no té accés a la ocupació o qui treballa en condicions laborals indignes: els pobres es moren més per ser pobres.
En salut, més que el codi genètic és important el codi postal. Hi ha moltes desigualtats als barris de València. Els barris més rics tenen major esperança de vida, i a l’inrevés. En el sector sanitari hi ha barris que necessiten intervencions urgents.
Afegir anys a la vida i afegir vida als anys.
Fomentar la participació en l’atenció sanitària que rep la ciutadania, amb la constitució de Consells de Salut de Zona Bàsica, d’acord amb la regulació normativa encara pendent de promulgar.
Diguem no a la privatització de la Sanitat. El model sanitari com a negoci nega la possibilitat de la salut com un dret bàsic de tota la població. A més, els costos dels hospitals privatitzats són molt superiors als de la sanitat pública.
Hem d’estar alerta davant la vulnerabilitat de les persones majors ingressades en residències (35.000 morts per covid), que viuen en una situació de pobresa específica. Una majoria d’aquestes residències són privades i, en general, ofereixen una assistència sanitària molt deficient. Cal replantejar el model, evitar la localització de les persones majors i professionalitzar les cures.
02
L’habitatge
Cal garantir el dret a la vivenda de totes les persones que viuen a la ciutat; aturar els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional; crear un programa urgent per a frenar l'emergència habitacional: nou contracte de lloguer de l'Ajuntament als fons voltors amb subrogació de famílies; diners públics per a crèdits blanets; control de preus dels lloguers.
Cal identificar totes les demandes d'habitatge (emergència habitacional, noves llars, emancipació, joves i col·lectius de víctimes de violència de gènere, discapacitats, persones majors i menors tutelats) i impulsar totes les maneres d’augmentar el parc públic (ara, menys del 0,33%).
Lloguer social obligatori de grans posseïdors; cessió obligatòria d’habitatges buits de la banca rescatada; “actius” de la SAREB o propiciar un marc de convivència democràtica i solidària que oferisca habitatges de particulars a l'Ajuntament amb garanties. Incidir en la millora del territori en barris pobres i vulnerables i garantia de subministrament de llum i aigua.
Llei d’Habitatge que garantesca el dret a la vivenda, d’acord amb les recomanacions dels Relators de Nacions Unides. El govern municipal i els partits que li donen suport s’han de comprometre a fer front a la turistificació i impuls d’un projecte col·lectiu que incremente el pressupost a l’habitatge, augmente els recursos personals i millore la coordinació dels distints serveis de l’Ajuntament.
Polítiques mixtes d’habitatge i treball i agències solidàries d’allotjament, amb convenis amb les administracions, que generen i gestionen recursos per a l’habitatge, tot connectat amb programes actius d’ocupació.
03
El treball
L’accés a un treball digne és determinant de la salut en els barris. S’ha de reduir la jornada laboral en organismes i entitats municipals a 32 hores setmanals.
L’Ajuntament ha d’elevar les ràtios professional/usuari en sectors relacionats amb la condició ciutadana: Sanitat, Educació, Atenció a majors... fins arribar a les mitjanes de la Unió Europea.
Cal facilitat espais, instal·lacions i mitjans per tal de fomentar l’emprenedoria empresarial de caràcter social: cooperatives i altres models col·laboratius.
Necessitem serveis basats en l’economia de les cures (menors, persones malaltes, dependents i ancianes).
Calen llocs de treball «verds» amb instal·lacions d’energia sostenible; serveis de transport públic; manteniment de barris; iniciatives culturals i de turisme alternatiu.
S’ha de renaturalitzar la ciutat (més arbres, espais verds, ombres...) i detindre la pèrdua de biodiversitat a la ciutat, el litoral, l’àrea metropolitana, l’horta, la ZAL, la Punta, etc.
Necessitem més espais i equipaments municipals als barris.
S’ha de limitar el turisme: combatre la turistificació i la gentrificació.
Cal garantir la dignitat laboral i habitacional de la població immigrant, en particular els seus majors, una població amb una gran vulnerabilitat. Cal tancar el CIE de Sapadors.
Cal sòl públic per a millorar els centres educatius públics i els seus accessos, i ampliar la xarxa d'escoles infantils municipals.
La ciutat necessita centres de dia per a la gent gran a tots els barris i amb places suficients.
Exigim una Renda Bàsica universal i indiscriminada.