4. MODEL DE CIUTAT
En les societats capitalistes, la dinàmica d'explotació dels recursos naturals planteja grans desafiaments en l’àmbit de la ciutat. Les desigualtats en drets i oportunitats determinen una dualitat cada volta més accentuada de barris rics i barris pobres. El dret a un habitatge digne apareix enfrontat al benefici que imposa el sistema.
A València s’està construint vivenda nova mentre hi ha desocupats més de 60.000 habitatges. Cal aturar la construcció d'habitatges de caràcter especulatiu. S’imposa una moratòria de nova construcció mentre la ciutat compte amb xifres tan elevades de vivenda especulativa i l'habitatge no complisca la seua funció social: ser habitat.
01
Mobilitats
El model de mobilitat dominant, malgrat les millores en la potenciació de l’ús de la bicicleta, la recuperació de les places centrals i la substancial millora del servici de l’EMT, roman sent un model ‘tot per l’automòbil’. Cal replantejar la situació en base a evitar desplaçaments motoritzats innecessaris, equipar els barris i fixar com a objectiu prioritari la preeminència dels desplaçaments a peu i en transport col·lectiu: restriccions als desplaçaments motoritzats, reconsideració d’un espai públic que afavoreix el trànsit privat, millora i coordinació del transport públic metropolità, etc.
02
Vivenda pública
La desigualtat entre barris obliga a repensar el dret a l'habitatge. L’escassa disposició de vivenda pública ens allunya de les ràtios d’Europa. Cal qüestionar el model de gestió d’empreses publiques que es comporten com a privades: no es pot vendre el sòl públic amb paràmetres mercantils privats preocupats pel benefici.
03
Acord sobre el model de ciutat
Manca un acord ampli sobre el model de ciutat. L’Ajuntament ha de prendre mesures decidides en benefici de les majories socials per establir un model de ciutat resultat d’un tipus de participació ambiciosa que incorpore criteris de col·lectius de distints àmbits: la salut, les cures, l’habitatge, l’alimentació de proximitat, etc. Un model de ciutat amb una àrea metropolitana integradora que lluite contra la gentrificació i amb serveis de proximitat en els barris i les poblacions, sense guetos de pobresa i delinqüència.
04
Cap a un altre model: qüestions clau
En un altre model de ciutat per a València cal considerar i prendre decisions participades i efectives sobre algunes qüestions clau:
Qüestionar i frenar el creixement de la ciutat, tant pel que fa a l’expansió urbanística com a l’augment d’infraestructures del transport que no tenen sentit en els temps que vivim.
Repensar el parc d’habitatges. Hi ha més de vint mil vivendes projectades entre tots els PAI de València, mentre que hi ha vivendes buides i la població decreix. Més de cinc mil d’aquests habitatges, conformen la sobre-edificació del PAI del Parc Central, amb quatre gratacels en un espai demandat pel veïnat com a zona verda.
La ciutat i els seus barris. S’han d’abordar els problemes de fons dels barris, sobretot dels més pobres, frenar la turistificació i l’especulació de la vivenda amb una moratòria. Cal un tractament especial a la ciutat vella.
La ciutat per a qui l’habita. Reivindiquem el dret a la ciutat: a València no hi ha habitatge públic, però sí molta vivenda buida. Volem una ciutat amb espais de trobada per a les persones.
Espais saludables. Sense espai públic de qualitat no hi ha ciutat. Un espai saludable i solidari exigix replantejar la seua degradació ambiental i afavorir als sectors més desfavorits, com son la infància, la gent gran i les persones amb discapacitats.
Avançar cap a la peatonalització. Millora substancial del transport públic i aparcaments dissuasius en el perímetre de la ciutat. Transport-llançadora públic.
El Jardí del Túria, un dels actius més importants de la ciutat, reclama un replantejament amb una visió integral. Apostem per recuperar el caràcter fluvial d’aquest espai amb un cabal ecològic. El tram final ha d’acabar connectantt amb la mar i l'Albufera.
Les instal•lacions militars de l'Albereda són un patrimoni públic protegit que s’hauria de destinar a una funció d’alt interés social, com ara centres públics de distints nivells educatius.
Cal paralitzar l’ampliació del port, un projecte privat que utilitza instal•lacions i recursos financers públics i que amenaça les platges, el parc de l'Albufera, l'Horta i les persones que viuen als barris mariners.
Àrea Metropolitana de València Cal una planificació integral en un espai vertebrat, bolcat a produir i consumir productes de proximitat. També cal replantejar les rondes i la connexió de la ciutat amb l’horta.
Defensa radical de l’horta. A més d'un paisatge patrimonial, cultural i històric, l’horta és un rebost que ens permet disfrutar del consum de productes frescos i de temporada. Necessitem polítiques de consum de proximitat que garantisquen preus justos.
Municipalització de l’aigua. Constitució del Consell Ciutadà de l’aigua. Un bé tan preuat per a la vida ciutadana no pot servir pel benefici del capital privat.
Establiment de parcs periurbans articulats de caràcter predominant agrícola per a evitar conurbacions amb els municipis confrontants.
La morfologia d’un barri defineix el seu paisatge urbà, li dóna identitat. No es pot alterar aquesta ordenació pel govern municipal amb fraus urbanístics que distorsionen la tipologia urbana definida.
Vehicles privats. Cal afrontar la problemàtica dels cotxes emmagatzemats als carrers i places de la ciutat. Cal estudiar una reserva de sòl públic per a construir edificis d'aparcaments.
Establiment i definició de passejos i xarxes per als vianants, connectats i articulats amb la mar, els parcs urbans i periurbans i el Jardí del Túria.
Finalització de tres parcs excepcionals: el Parc Central i els parcs de la Desembocadura i de Capçalera del Jardí del Túria.
Promoció del cooperativisme, tant en la gestió d'habitatges com en l’agricultura.
El sòl qualificat com a parc urbà o zona verda no s’ha de poder modificar encara que siga per un Pla General per classificar-lo com a residencial.
Carril bus exclusiu en les vies urbanes que conformen la xarxa del transport públic de la ciutat.
Definició d’un moble urbà per als residus de tot tipus, compatible amb els vehicles municipals de recollida de la brossa.
Compliment efectiu per l’Ajuntament dels compromisos adquirits amb la Declaració de l’Aliança per l’Emergència Climàtica.