
1. EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Des dels anys 70 del segle XX hi ha evidència científica d’un calfament constant i progressiu del planeta, que és cada vegada major i més ràpid. La causa principal del calfament és la utilització massiva d'energies fòssils. Mentre que no s’ha reduït l’ús de l’energia procedent de la fusta, el carbó, el petroli, el gas natural, la hidroelèctrica o la nuclear, s’hi han afegit les energies renovables: l’eòlica, la solar i altres. Amb l’emergència climàtica urgeix reduir de manera massiva les energies tradicionals.
01

Calfament del Planeta i de la conca mediterrània
En un planeta que és finit per definició, el capitalisme s’obstina a prosseguir un creixement infinit que provoca destrucció i que la riquesa s’acumule en unes poques mans. Per això, cal desestimar megaprojectes que només beneficien una minoria i replantejar les grans inversions a accions més adequades i racionals. La conca Mediterrània és una àrea que es calfa molt més ràpid i amb més intensitat que la mitjana del món. Segons les previsions a finals de segle la ciutat patirà onades de calor de més de 40 dies a l’any. El clima tradicional de València corre el risc de desaparéixer.
02
Desigualtats en matèria d’energia
La dimensió social d’aquest procés evidencia l’augment escandalós de la desigualtat en matèria energètica. Es pot afirmar que el canvi climàtic està provocat per la desigualtat, un fenomen que s’explica més en clau de classes socials que per qüestions geogràfiques: els més rics, l'1% del gènere humà, contaminen i emeten més gasos que la meitat de la població més pobra i vulnerable. Per a trencar aquesta dinàmica de segregació social, en la construcció d’una promoció de vivendes cal regular que un 50% dels habitatges siga accessible.

03

La ciutat dels 15 minuts
Urgeix potenciar ecosistemes vius amb una infraestructura verda i una xarxa espessa i articulada de zones i corredors verds. Des de qualsevol lloc de la ciutat s’ha de poder accedir als serveis bàsics: centres de salut i ensenyament, mercats, parcs i jardins, connectats per corredors verds que potencien l’estabilitat i l’ús socialitzador del carrer amb sols permeables, bancs, aparells gimnàstics, renaturalització, sols amb captació d’energia... Aquests plantejaments generen en els barris exigències de dotacions especifiques.
04
Plantació d’arbres
Cal plantar arbres en tots els carrers per a mitigar els efectes de la pujada de les temperatures. També cal augmentar el sòl permeable, per a mitigar els efectes d'inundacions per pluges intenses, sobretot en les zones altes, i pel confort climàtic. València ha de deixar de consumir recursos i energia de manera desmesurada i esdevindre un espai viu que recupere biodiversitat amb animals urbans. L’ecoesperança, malgrat tot, ens ha d’unir en l’acció directa per a fer front a tots aquests problemes. Totes i tots junts som part de la solució.

05

Ciutat prosumidora
La ciutat ha de ser prosumidora, hem de ser capaços de produir i consumir l'energia que necessitem, amb l’impuls de cooperatives energètiques locals de tecnologia renovable, l’ús de terrasses ara sense utilitzar i una gestió optimitzada del fem que generem. València té una gran potencialitat, cal renaturalitzar la ciutat. Els edificis de nova planta han de ser NZBE (Consum Energètic Virtualment Nul). En els edificis públics cal estendre la pràctica d’instal·lar plaques solars que oferisquen al seu entorn l’energia sobrant que generen.
06
Mobilitat i comerç local
Volem una ciutat que facilite la mobilitat a través de tota l’àrea metropolitana. Cal prioritzar el transport públic respectuós amb la diversitat funcional: abastiment de mercaderies, mobilitat d’ancians, malalts, persones allunyades del lloc treball... Cal potenciar i augmentar la freqüència de les xarxes de ferrocarril, metro, autobusos urbans i interurbans i habilitar espais d’aparcaments connectats amb la xarxa de transport públic. Calen espais per a estacionar bicicletes i patinets i llocs públics de consigna i lavabos.

07

El ferrocarril, un mitjà sostenible
El mitjà de transport més sostenible, el ferrocarril, pateix per les inversions en l’Alta Velocitat. Apostem per un «corredor mediterrani» al servei de la majoria de la població i respectuós amb el medi ambient. No té cap sentit una nova línia València-Castelló per a l’alta velocitat, ni l’ocurrència del túnel passant. Cal una estació metropolitana intermodal (llarga distància, alta velocitat i estació d’autobusos) a la zona de la Font de Sant Lluís i reservar l’actual Estació del Nord per a rodalies.
